Anzeige

250x900 wika web

This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

Juan I und seine »Flahutes«

Was sich tatsächlich im mittelalterlichen Aragon ereignete

von David Lasocki

Endnotentext

[1]. »Certificam vos que Matheu, tragitador nostre, va de licencia nostra a la cuitat de Valencia, e com ell s fort be en fer arpes, volum e us manam que digats a Ponç qui fa los lahuts, que ab consell e acort del dit Matheu nos faça una arp doble, e provehits que sien tots dies ensemps sus aço entro que la dita arpa sie acabada, e bestrets hi vos ço que mester faça, e fets la luirar al dit Matheu que la ns aport, e trametet nos los lahuts e los flahutes al pus breu que porets.« Archivo de la Corona de Aragón, reg. 1745, f. 138v; übertragen in María del Carmen Gómez Muntané, La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336–1442 (Barcelona: Antoni Bosch, 1979), I, S. 182, Dok. 171; siehe auch Jordi Ballester, »La flauta dulce en la antigua corona de Aragón a finales del siglo XIV: nuevas aportaciones«, Revista de flauta de pico, Nr. 15 (2000): S. 11.

2. Auf dem Empfangsschein vom 10. August 1378 ist zu lesen: »Vostra letra havem reebuda e los lahuts e les flahutes que tremeses nos havets de que.ns tenim per servits« (Ich habe Ihren Brief erhalten sowie die Lauten und die »Flahutes«, die Sie gesendet haben, alle zu meiner vollsten Zufriedenheit.) Archivo de la Corona de Aragón, reg. 1745, f. 145; Maricarmen Gómez Muntané, E-Mail an den Autor, 4. Februar 2008.

3.Von ACA (Cancillera rea, tesoreria); Maricarmen Gómez Muntané, E-Mail an den Autor, 19. Februar 2008.

4.Ramon Muntaner, Crònica, Kapitel 296; Chronik des edlen En Ramon Muntaner, hrsg. von Karl Lanz (Stuttgart, gedruckt auf Kosten des literarischen Vereins, 1844), S. 540.

5. José Ma. Lamaña, »Estudio de los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastía de la casa de Barcelona«, Miscellanea Barcinonensia, Nr. 22 (August 1969): S. 44.

6. »Al honrat micer Bernat etc. Mana lo dit senyor Rey que donets an Guillelmi Veguer e an Ugoni de la pelliça, juglars de cornamusa de casa sua, los quals lurs mana donar a ops de guarnir e de viroles d argent que fa fer a II flahutes de bahanya, quadragiintos solidos barc.« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 130, 12. Juni 1349. Diese beiden juglars werden am Hof 1345–1353 erwähnt; ebenda, S. 30.

7. »Com haiam entes que vos havets un ciulet de banya de unicorn, manam vos que, vistes les presents, nos portets lo dit ciulet o l nos trametats per persona certa, certifficants vos que ns farets servey lo qual haurem per agradable.« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 169, 16. März 1394.

8.Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, Libro de buen amor, hrsg. von Marcella Ciceri (Modena: Mucchi, 2002), S. 287–288 (Verse 1227, 1230, und 1233).

9.Grove Music Online, s.v. »Spain, §1, 1: Art music: Early history« und »Shabbāba«.  Siehe auch Antonio Torralba, »Reflexiones (casi en forma de pregunta) sobre las flautas en la Edad Media. Capitulo primero: ¿Qué era la ajabeba?«, Revista de flauta de pico, Nr. 7 (Januar 1997): S. 27–30.

[1]0.Anthony Rowland-Jones, »La flauta de pico en el arte catalán. 1a Parte: Alrededor de 1400: la ›invención‹ de la flauta de pico«, Revista de flauta de pico, Nr. 6 (Oktober 2006): S. 15–20; »Iconography in the History of the Recorder up to c.1430, Part 1», Early Music 33, Nr. 4 (November 2005): S. 564; »Iconography in the History of the Recorder up to c.1430, Part 2«, Early Music 34, Nr. 1 (2006): S. 18–19.

[1]1.Cèsar Favà Monllau, Kurator für Mittelalterliche Kunst am Museu Nacional d’Art de Catalunya, E-Mail an den Autor, 13. Oktober 2016. Siehe auch Francesc Ruiz y Quesada, »Pere Serra«, in Rosa Alcoy i Pedrós (Hrsg.), L’Art gòtic a Catalunya. Pintura I: De l’inici a l’italianisme (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005): S. 284–296.

[1]2.Barcelona, Museu Diocesà; siehe http://recorderhomepage.net/artists-s/; abgerufen am 25. September 2016; Rowland-Jones, »El arte catalán, 1a parte«, S. 19–20.

[1]3.Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Inv. 003950-000; http://recorderhomepage.net/artists-s/; abgerufen am 26. September 2016. Gemäß Datum auf der Webseite des Museums. Rowland-Jones, »El arte catalán, 1a parte«, S. 20, berichtet von einer Datierung zwischen 1375 und 1390. Hinsichtlich eines jüngeren Datierungsvorschlags näher an 1400 siehe Cèsar Fàva, »La Mare de Déu dels Angels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat«, Porticvm: Revista d’Estudis Medievals, Nr. 2 (2011): S. 68–89.

[1]4.Wie anfänglich von Ballester vorgeschlagen, »Flauta dulce«, S. 11.

[1]5.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 32.

[1]6.»I cornamusa del senyor Infant que li feu guarnir de vellut vert ab senyals reyals et ab II timbres de fil d or e de argent.« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 130, Dok. 6, März 1354.

[1]7.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 31–33.

[1]8.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 33.

[1]9.»ad partes Francie et aliarum terrarum«; zitiert in Higini Anglès, »El músic Jacomí al servei de Joan I i Martí I durant els anys 1372–1404«, in Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: Miscellània d’estudis literaris històrics i lingüístics (Barcelona: [s. n.], 1936), I, S. 613.

20.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 34–35; Maria Carmen Gómez, »Musique et musiciens dans les chapelles de la maison royale d’Aragon (1336–1413)«, Musica disciplina 38 (1984): S. 71.

2[1].»Au roi d’Aragon et ces Aragonais me paru[r]ent bien orgueilleux. Ils faisaient peu de cas de tous les grand princes qui se trouvaient aux alentours, s’estimant très supérieurs à tout le monde, leur roi était parmi eux, se distrayant en regardant et en écoutant les jongleurs et les ménétriers.« Thomas d’Aleran, Le chevalier errant, hrsg. von Daniel Chaubet, Cahiers de Civilisation Alpine—Quaderni di Civiltà Alpina 15 (Turin: Centre d’études franco-italiennes—Centro di Studi franco-italiani, 2001), S. 271.

22.»E tenia en la sua cort moltes cobles de ministres de totes maneras per haver plaer de dançare e cantar.« Pere Tomich, Historias e conquestas dels excellentissims e Catholics Reys de Aragón e de lurs antecessors los Comtes de Barcelona (Ausgabe von 1534); Faksimile mit Inhaltsverzeichnis von Juan Saez Rico, Textos Medievales 29 (Valencia: Anubar, 1970), S. 109.

23.»La maiorancia que en ell era si era en fer cercar perlo mon los pus abtes ministres que trobar se poguessen axi destruments de corda com de boca e xantres per que li sonassen e cantassen davant tres vegades al dia ço es una demati: e altra a migdia: e altra a vespre: e aquesta regla volia que fos servada cascun dia de la setmana: e ans ques gitas en lo lit voli efaea los donzells: e donzelles davant si dançar e solacar exceptats los divendres.« Pere Miquel Carbonell, Chroniques de Espãya (Barcelona, 1546), f. CCVI; siehe auch Gómez Muntané, Mùsica en la casa real, S. 15, N. 8 (beinhaltet einige Übertragungsfehler).

24. »... entrevenents alcuns dels nostres xantres, fahem I rondell notat ab sa tenor e contratenor e ab son cant ...«  Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 200, Dok. 229, 4. Januar 1380.

25.Wie hervorgehoben von Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 92.

26.»Semblantment volem que ns façats fer un libre on sien notats de XV en XX motets e axi mateix que hi hage ballades, rondells et virelays que sien la flor, e fets lo fer als xantres del Papa car ells saben la flor d aço, e com sia fet, enviatas lo ns per persona certa.« Ebenda, S. 204, Dok. 243, 18. Mai 1379.

27.Siehe insbesondere Rob C. Wegman, »The Minstrel School in the Late Middle Ages«, Historic Brass Society Journal 14 (2002): S. 11–30; und Maricarmen Gómez, »Minstrel Schools in the Late Middle Ages«, Early Music 18, Nr. 2 (Mai 1990): S. 212–216.

28.Wegman, »Minstrel School«, S. 11.

29.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 36.

30.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 74. Sie betont, Juans Spielleute seien zu Schulungen im Juni eines gewissen Jahres aufgebrochen (1373); ebenda, S. 134, Dok. 17.

3[1].Wegman, »Minstrel School«, S. 18–24.

32.Wegman, »Minstrel School«, S. 15.

33.Wegman, »Minstrel School«, S. 13.

34.Wegman, »Minstrel School«, S. 18–23.

35.»Entes havem per letra de Johani, nostre ministrer.... e car poch fa ell sie vengut de les escoles, volem que el mostre als vostres ministrers de les cançons novelles que ell sap.« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 138, Dok. 31, 1. August 1377.

36.»Los nostres ministrers han mostrades de nostre manament sis cançons novelles als vostres, e quant los dits nostres ministrers qui van ara a las escoles seran tornats, vos nos enviats los vostres e nos los farem moltes mostrar dels nostres esturments. Car cosi, vos trametem per los dits vostres ministrers dues xalamies, dues cornamuses, una museta gran e altra poca, una xalamia poca e una bombarda.« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 141, Dok. 39, 1. März 1378.

37.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 34–35.

38.Jaquet de Noyo war Spielmann für Streichinstrumente, der 1383 zum »menestrel de rota e viola« des Grafen von Virtut berufen wurde. Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 54–55.

39.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 54, N. 14.

40.»Car los esturments dels ministrers de la Duquessa qui ara son aci dementre que ls toquen nos tabutxen lo cap, per ço vos pregam que per I hom vostre nos trametats les musetes vostres que Tibaut, ministrer vostre, vos aporta de Fflandres enguany ...« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 141, Dok. 41, 22. Mai 1378.

4[1].»... los havem tramesses en Fflandres per esturments de novella guisa ...« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 160, Dok. 102.»... ls havem enviats en Fflandes per portar esturments novells ...« Ebenda, S. 160, Dok. 103.

42.Vorgeschlagen von Gomez Muntané, Música en la casa real, S. 77.

43.»... som certs que la vostres ministrers, qui son de novell tornats de les escoles, han aduyts molts esturments grans e petits, e car nos siam cas vides que oir sonar esturments grans nos ns fos agradable ni profitos, per tant, frare car, vos pregam affectuosament que ns trametats los dits vostres ministrers especialment ab los dits esturments petits, be que amem mes que tots los aporten.« Gómez Muntané, Música en el casa real, S. 142–143, Dok. 45, 30. Juli 1378.

44.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 36; S. 163, Dok. 46, 27. August 1378.

45.»E vollem que aporten tot lo cant de la missa notat en un llibre on haia molts motets e rondells e ballades e virelays, pero guardat vos que no n haia alcun que haia servit al Duch d Anjou.  E fet nos saber si alcun d ells sab d esturments e de quins com nos de havem de moltes maneres...« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 198, Dok. 223, 12. August 1379.

46.»era tot françes.«  Zitiert in Gómez, »Musique et musiciens«, S. 71.

47.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 89–91.

48.Ebenda, S. 77.

49.See Grove Music Online, s.v. »Trebor«, von Yolanda Plumley; abgerufen am 24. September 2016; Elizabeth Randell Upton, Music and Performance in the Later Middle Ages (New York: Palgrave Macmillan, 2013), S. 84 und 86; Gómez Muntané, Música en el casa real, S. 95, 99 und 101; Gómez Muntané, »La musique à la maison royale de Navarre à la fin du Moyen-Âge et le chantre Johan Robert«, Musica disciplina 41 (1987): S. 109–151.

50.Rowland-Jones, »Iconography, Part 2«, S. 27.

5[1].»... be sens alcun ministrer de xalamia e a ades sie lo plus plasent so...« Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 147, Dok. 59, 4. August 1379.

52.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 34.

53.Gomez Muntané, Música en la casa real, S. 34–38.

54.Neben Jaquet de Noyo (1377–1379) waren da Galter de la viola (1382–1383), Anequi de la arpa (1388) und Conxes de la viola (1390–1395). Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 54–55.

55. Rowland-Jones, Fußnote zu Howard Mayer Brown, »The Recorder in the Middle Ages and the Renaissance«, in Cambridge Companion to the Recorder, hrsg. von John Mansfield Thomson (Cambridge: Cambridge University Press, 1995), S. 22, N. 8. Siehe auch sein »El arte catalán, 1a parte«, S. 16: »Teniendo en cuenta estas consideraciones, parece razonable conjecturar que la flauta de pico podria haber aparecido como respuesta a innovadoras demandas musicales en la corte de Aviñón.«

56.Eine eingeschobene »letzte« Meldung zu Rowland-Jones, »Iconography, Part 2«, S. 27 berichtet von der Entdeckung des Blockflöte spielenden Engels im Casanatenser Messbuch (französisch, möglicherweise Avignon, ca. 1400). Zeitlich gesehen ist das zu spät, um jegliche Erfindungstheorie für Avignon zu stützen.

57.Begleittext zur CD Medée fu, eingespielt von Tritonius XIV (Verso, VRS 2005, 2001); auch zitiert von Rowland-Jones, »Iconography, Part 1«, S. 572, N. 15.

58.E-Mail an den Autor, 14. Juli 2013.

59.Ma. Carmen Gómez Muntané, »El manuscrito M 971 de la Biblioteca de Catalunya (Misa de Barcelona)«, Butletti de la Biblioteca de Catalunya 10 (1982–1984 [1989]), S. 210.

60.Gómez Muntané, Música en la casa real, S. 37–43.

6[1].Ballester, »Flauta dulce«, S. 11; Anthony Rowland-Jones, »The Invention of the Recorder«, The Recorder Magazine 36, Nr. 3 (Herbst 2016): S. 80–81; Rowland-Jones, »Iconography, Part 2«, S. 21.

62.Siehe David Lasocki, »Fourteenth and Fifteenth Centuries«, in Lasocki, et al., The Recorder (London & New Haven: Yale University Press, in Vorbereitung).

63.Herbert W. Myers, »Flutes«, in Performer’s Guide to Medieval Music, hrsg. von Ross W. Duffin (Bloomington: Indiana University Press, 2000), S. 380.

64.»Sed certe difficilissimum fit diu vel pro cantilena una costantes quantitate sua voces continere.« Giorgio Anselmi, De Musica (1434), zitiert und übersetzt in Timothy J. McGee, The Sound of Medieval Song: Ornamentation and Vocal Style according to the Treatises (Oxford: Clarendon Press, 1998), S. 168 und 114. Vorschlag in Rowland-Jones, »Invention of the Recorder«, S. 80.

65.»10 Juillet 1479 … A Villaige, chantre, ledit jour, une canne et demye dudit gris [drap gris], à ledite raison, que le roy lui a donné pour avoir monstré des chansons aux menestrelz dudit seigneur …« Abbé Gustav Arnaud d’Agnel, Les comptes du Roi René, III (Paris: A. Picard, 1910), S. 79.

66.»Si vous suppli que vous le daingniez oir, et savoir la chose einsi comme elle est faite sans mettre ne oster ... Et qui la porroit mettre sus les orgues, sus cornemuses, ou autres instrumens, cest sa droite nature ...« Guillaume de Machaut, Le Livre dou Voit Dit (The Book of the True Poem), hrsg. von Daniel Leech-Wilkinson, übersetzt von R. Barton Palmer (New York & London: Garland, 1998), S. 73.

67.Lawrence Earp, »Reception«, in The Cambridge Companion to Medieval Music, hrsg. von Mark Everist (Cambridge: Cambridge University Press, 2011), S. 367.

68.Rowland-Jones, »Iconography, Part 2«, S. 27, N. 65, beanstandet: »It seems rather unlikely that the ›flusteurs musicals‹ at the wedding of Charles VI at Cambrai in 1385 would have made much impact alongside ›molt brafs cantres‹ (›many splendid singers‹) if they had been playing flûtes douces.« Aber es erscheint mir noch weitaus unwahrscheinlicher, dass die Musiker anstelle dessen Traversflöten gespielt haben.

69. Mémoires d’Olivier de la Marche, Maître d’Hotel et Capitaine des Gardes de Charles le Téméraire, hrsg. von Henry Baume & J. D’Arbaumont, III (Paris: Librairie Renouard; Vve. Henry Loones, successeur; Librairie de la Société de l’Histoire de France, 1885), S. 152–153.

70. Charles E. Brewer, »Lyric Forms post-1300. French Ars Nova«, in A Performer’s Guide to Medieval Music, S. 200. Siehe auch Christopher Page, »The English a cappella Heresy«, in Tess Knighton und David Fallows (Hrsg.), Companion to Medieval and Renaissance Music (New York: Schirmer Books; Maxwell Macmillan International, 1992), S. 23–29.

Anzeige

 

This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

 

 

Anzeige

 

This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.